Brugge O Weekend 2012
Brugge O Weekend 2012
Després de mesos de preparacions, per fi podríem córrer orientació urbana en
una de les ciutats més belles d’Europa. La visió del mapa i la gent corrent en
els seus carrers, canals i parcs tinguda en visitar la ciutat dos anys
endarrere era a punt de fer-se realitat.
Una bona matinada per agafar el dissabte l’avió i d’allà el tren. La
combinació és molt bona doncs des de l’aeroport hi ha tren a Brugge fent sols
un transbordament a les estacions de Brussels Nord o Midi. Cada hora hi ha dos
trens, que triguen des de Brussels 1 hora.
El programa començava dissabte amb un tast en forma de dos esprints en les
rodalies de la ciutat adjacents a la part antiga que li ha valgut ser patrimoni
mundial de la humanitat. El primer esprint tenia com a hora límit de
sortida les 12 del migdia. Sense pressa ni pausa, vàrem enllaçar trens i
arribaren a Brugge a les 11.10. Com que estava tot estudiat agafem un bus urbà
i a les 11.35 baixem a la parada indicada, que no era difícil de trobar doncs
ja veiem gent amb un mapa a la ma amunt i avall. Anem al centre de competició,
ens donen l ‘Emit de lloguer i la documentació , ens canviem la samarra i ens
posem el GPS i el portafundes, i a córrer fins a la sortida, on arribem a les
11.57. Així que agafem la descripció de controls, esperem el darrer bip bip,
i a córrer!
Agafar el mapa i veure que seria un bonic Esprint, clàssic d’una ciutat com
aquesta. La primera part era en un parc boscós molt maco, amb diferents
estructures, per anar a parar a la part urbana, i entrar en la caserna militar
on estava el CC i l’arribada. Caserna que dona al mapa el toc clàssic “xulo”
esprint, edificis separats amb jardinets, caminets, alguns passadissos, zones
boscoses, parts obertes, etc, etc.
Cursa tranquilet amb petites errades més pròpies de les presses per arribar,
i en vint i pocs minuts acabada. Ara ja més tranquils, ens anem caminant
passejant fins l’Hostal reservat, per una zona de la ciutat junt els canals no
vista al 2010. Parcs bucòlics, edificis maquíssims, vida tranquil.la. Torno a
sentir aquell bellugueig d’aquell any de que per allà hi hauria orientació. I
entro en la part ja vista, plena de gent caminant, hotels, restaurants, tots
perfectament cuidats i que fan un goig el transitar per allà. Anem a l’hostal,
deixem les coses i a dinar, tot recordant llocs i sensacions passades. Entro en
un bar cafeteria conegut en les rutes turístiques dels joves, on em foten un
plat inacabable d’espaguetis per 6 euros. A L’hostal a fer una mica de migdiada
i cap el segon esprint, localitzat molt a prop de l’estació de tren.
Un altre terreny i mapa ideal per aquesta modalitat. El mapa, a 1:3000, és
la conjunció de dues grans escoles, separades per una tanca i un passeig de
vianants central. Edificis, jardins, petites escales, passadissos, carrers
peatonals… el circuit linealment és una mica més curt però en canvi faig més
temps, en haver de triar rutes que voltaven entre edificis i jardins. Al centre
de competició petit bar amb birres belgues incloses, ens fem una, i de retorn a
descansar per la cursa gran de diumenge. Una bona passejada per la ciutat, en
una tarda assolellada i primaveral, veient els carros, els monuments i les
terrasses plenes de gent prenent cafès o xocolates.
Una consulta a internet permet confirmar que el bon temps s’acaba amb la
llum del sol i que la previsió és de cel molt tapat i pluges per la nit i mati
de diumenge. Amb precisió matemàtica, cap l’una de la matinada es comença a
escoltar la pluja. El dia comença amb una Brugge romàntica, amb plugims i cel
totalment ennuvolat, més pròpia de la tardor que no del mes de juny.
Afortunadament, mitja hora abans de la primera sortida deixa de ploure, ja està
Mr. Centollo a la gran Plaça, esperant a sortir, el primer. Es van adreçant
altres corredors. Per fi es dona l’entrada al -3 i jo i 4 corredors més som els
primers en entrar. -2, 1 … sortida!!!! Piquem en la base Emit i , desplegant el
mapa, hi ha una imatge que hauria de ser nova, però que per mi sembla ja
familiar .. un gran mapa ISSOM a 1:5000, en Din A3, amb una combinació
d’edificis, jardins, parcs i canals tal i com vàrem imaginar.
1,2 ,3 fites, i en entrar en una zona molt maca de la ciutat, plantejo una
estratègia del tot novetosa … “estratègia turista”, que consisteix en escollir
les rutes, veient el mapa, que més maques puguin ser pel corredor. No la més
curta, ni la més segura, ni la més tècnica … sinó la que passi per llocs a
priori més emblemàtics. Una estratègia nova digna d’una ciutat així que no et
fa guanyar però que permet gaudir al màxim de les virtuts del terreny en què
estàs corrent.
Així vaig fent la resta de la cursa… fins que entro en la zona que vaig
visitar fa dos anys … en dos dels llocs que hi vaig anotar per posar controls,
hi són! Perfecte !. La darrera part de la cursa passa per parcs i algun canal
on la boira que puja de la pròpia aigua li dona un caire màgic i eteri. La
darrera part de la cursa es com si estigués ja memoritzada, altre part de mapa
en un parc allargat junt l’estació. Cursa feta !!!
Ens anem a l’hostal (a 400 metres de l’arribada, ens dutxem i enllestim la
bossa ). Veient que queda temps sobrat, agafem l’ordinador-càmera i anem a fer
fotos i un vídeo casero de la part més maca de la cursa (fites 15-18). D’allà a
la Gran Plaça i un vídeo de la sortida; i d’allà a l’arribada i un altre petit
vídeo. Marxem cap el centre de competició, on entrem, descarreguem l’EMIT, ens
retornen els 40 euros de fiança, ens donen un petit souvenir de la cursa (tres
bombons de diferents tipus de xocolata), i entrem a la sala on hi ha tota
la gent descansant i comentant la jugada, amb un concert del grup Cornflake,
autor d’una cançó especial per la prova (i per l’orientació). Dita cançó la vam
gravar en directe, a més de l’ambient festiu i tot el seguit enorme de cerveses
diferents belgues. Entrega de premis, i tranquil·lament, desfem tot el camí i
trens i avions, fins Barcelona. L’avió, per cert, ens tenia reservada la
darrera sorpresa: ens retrobem després de 10 anys amb en Toni Sánchez, un dels
iniciadors de l’orientació a Catalunya, i fundador del club natura i Esport de
Vic. La cirereta, doncs, a un cap de setmana espectacular!.
L’organització del club Hamok fou molt correcta i té aspectes que val la
pena destacar. Són aspectes simples, que no desmereixen l’organització general.
El primer, sortida lliure sense hores prefixades. Cadascú arribava, feia cua i
sortia 1 minut darrera de l’anterior del seu circuit (es dividien en 8 circuits
diferents). El segon, zona de sortida i arribada senzilles, amb les estacions
EMIT d’arribada, i descàrrega en les zones del centre de competició. Quart, una
informació molt detallada pre cursa, que fa que el dia de la cursa sols s’hagi
de penjar una còpia al CC. I cinquè, res de recollides de mapes ni similars,
s’apel·la al fair play de cadascú. Otra curiositat és que al mapa no hi són les
descripcions de control, te les donen en paper 1 minut abans de sortir.
Els aspectes tècnics foren
molt notables, bons circuits sprint i city-o, i mapes ISSOM impecables.
Ja sabeu, si no heu vist Brugge, estigueu atents a les properes edicions del
O-Weekend. El mapa d’aquesta edició estava retallat per la part nord-est,
ja que hi ha en aquest sector una part de la ciutat que no vàrem travessar; és
mot possible doncs que hi sigui una part nova per explorar en el futur.
L’orientació urbana, una nova i diferent manera de conèixer les ciutats
més maques!
Ferran Santoyo
Ferran Santoyo