TÈCNIC-O

La tècnica de l'orientació per Mr. Centollo 
(Ferran Santoyo) 


Orientació en imatges, per petits i grans

Millorar l'autoestima o la confiança en un mateix són alguns dels aspectes de la personalitat que millora la pràctica de l'orientació.

TÈCNIQUES D´ORIENTACIÓ

Palar de tècniques d’orientació suposa endinsar-se de ple en l’entrenament tècnic que hem de desenvolupar progressivament per aprendre a orientarnos i millorar el nostre nivell. Hem de tenir present que el coneixement i domini de les técniques i, sobretot, la seva precisa utilització en les diferents situacions problema plantejades en aquest esport són els factors que defineixen als grans orientadors.

Entenem com a técnica d´orientació el model d´execució d´una tasca perceptiva, psíquica i motriu que permet soluciuonar correctament una situació problema d´orientació que ens es plantejada. Un entrenament d´orientació técnic ha de comptar necessàriament amb aquestes técniques. 

En l´aplicació d´aquestes podem distingir quatre fases:

a) Coneixement per part dels practicants de la técnica, possibilitats I finalitats.

b) Aplicació específica per part de l’esportista a la situació problema plantejada.

c) Perfeccionament, aplicació ràpida i precisa a una situació.

d) Saber-la combinar en les situacions apropiades amb altres técniques.

Aquí en teniu les tècniques:

Técniques bàsiques de fàcil aprenentatge

1. Orientació del mapa amb i sense bruíxola.

2. Lectura permanent de mapa.

3. Orientació per grans línies.

4. Orientació per grans referències.

Técniques mitjanes d´aprenentatge progressiu, partint de les anteriors.

1. Reposicionament.

2. Talonament.

3. Seguiment amb el polze.

4. Memorització del terreny.

5. Correr sobre l´agulla de la bruíxola.

6. Traçats de rumbs.

7. Lectura en passadís.

8. Córrer sobre la corba de nivell.

Técniques superiors, aprenentatge progressiu partint de les anteriors.

1. Lectura selectiva d´elements.

2. Memorització del terreny i elements del mapa.

3. Desviament voluntari.

4. Cursa en paral.lel cap l´element.

5. Entrada al control en una direcció fàcil.

6. Escombrat.

7. Orientació per un element posterior al control.

8. Allargament d´elements a prop del control.

9. Anticipació del terreny.

Técniques avançades, aprenentatge complexe.

1. Avaluació visual i segons ritme de les distàncies.

2. Verificació d´un element entre altres idéntics.

3. Atac al control des del blanc.

4. Orientació fina o de precisió.

TÉCNIQUES BÀSIQUES

1. Orientació del mapa amb i sense bruíxola

Descripció: el mapa estarà ben orientat respecte el terreny quan les linies blaves o negres que indiquen el nord quedin paral.leles a

l´agulla de la bruíxola.

Utilització: no es possible en la pràctica fer un circuit si el mapa no està permanentment ben orientat. Ha de ser un automatisme.

Comentari: és la base per a qualsevol procés d´orientació.

2. Lectura permanent del mapa

Descripció: es tracta de llegir el mapa com si fos un llibre i utilitzar la seva informació confrontant-la amb la realitat, superant el problema d´orientació amb simplicitat i seguretat. Abarca tot tipus d´informació subministrada pel mapa: colors, elements, formes del terreny...

Utilització: permanent. Es la base d´aquest esport.

Comentari: L´orientació comença amb la lectura del mapa. A partir d´aquesta tècniques neixen les altres exposades a continuació. Es la base de l´aprenentatge, per això s’ha de convertir en un automatisme.

3. Orientació per grans linies i baranes

Descripció: es tracta d´orientar-se prenent com a referències elements lineals del mapa, “baranes”, com camins, rius, tallafocs, murs,

tanques, linies d´alta tensió...

Utilització: és una técnica bàsica tant en nens com en adults que no han fet mai orientació, apta per aplicar des dels primers recorreguts perquè els elements lineals són dels més fàcilment identificables al mapa i el terreny

4. Orientació per grans referències.

Descripció: en la seva ruta, el corredor desplaça prenent com a referència elements grans molt visibles. Cases, muntanyes, clarianes i explanades, etc.

Utilització: l´orientador pot desplaçar-se millor identificant aquest grans elements.

Comentari. Técnica simple i molt efectiva: molt elements en parcs i terrenys urbanitzats són d´aquest tipus.

TECNIQUES MITJANES

1. Reposicionament

Descripció: consisteix en saber instantàniament i en qualsevol moment en quin punt exacte del mapa es troba el corredor.

Utilització: constant en la lectura del mapa, l ´abordament al control, en cas d´errar l´abordament, etc.

Comentari: és molt important per saber efectuar un itinerari de forma segura i evitar “perdre´s”.

2. Talonament

Descripció: consisteix en una estimació física de la distància, partint del recompte de les passes efectuades. S´ha de saber la llargada de pas de cadascú per poder calcular amb exactitud la distància. Ben aplicada, l´errada en el càlcul és molt petita.

Utilització. Recomanable en distancies petites, redueix al mínim la possibilitat d´error.

Comentari: es una mica engorrós i aborrit, però bastant efectiu.

3. Seguiment amb el polze

Descripció: una vegada escollit l´itinerari, es va assenyalant aquest sobre el mapa amb el dit polze, desplaçant-lo sobre els elements de pas quan els anem trobant.

Utilització: continuada , ja que ens permet saber permanentment on sóm i per on anem.

Comentari: s´ha de convertir en un automatisme; facilita el reposicionament de forma immediata.

4. Memorització del terreny

Descripció: consisteix en memoritzar el terreny que es va travessant integrant-lo amb tota la informació rebuda en el mapa.

Utilització: permanent, ja que permet rectificar i situar-se ràpidament en cas d´errada, estalvia temps i exercita la memòria.

Comentari: si ens fixem en els llocs per on van passant ens és molt més fàcil la resituació en cas de pérdua o dubte.

5. Córrer sobre l´agulla de la bruíxola

Descripció: en un itinerari entre elements que vagi de sud a nord o viceversa, basta desplaçant-se seguint l´agulla de la bruíxola,

certificant el pas del terreny amb la lectura al mapa de grans elements.

Utilització: itineraris que impliquin direccions clarament identificables ( nord, sud )

Comentari: bona técnica accesòria a la lectura de mapa.

6. Traçats de rumbs

Descripció: orientant el mapa de forma acurada, amb el limbe de la bruíxola paral.lel a la direcció a seguir, cal desplaçar-se en la direcció del cantell sense que les rectes del dial es desviïn de l´agulla. L´angle de l´agulla amb la direcció a seguir és el rumb.

Utilització: el traçat de rumb és complicat en el seu inici i requereix de práctica. El seu entrenament ha de ser constant. S´utilitza per atacar elements sense referències properes combinant el traçat amb el talonament.

Comentari: és una de les accions d´orientació que més demanda la gent i que més s´associa amb aquest esport. Recordem, però, que es molt més important la lectura de mapa que l´utilitzar la bruíxola per establir direccions.

7. Lectura en passadís

Descripció: de tot el mapa, s´escull aquella porció de terreny necessària per efectuar l´itinerari fins el control; es forma un

“passadís” sobre el qual es desplaça l´orientador. Utilització: és una técnica ideal per aoplicar-la en terrenys amb

elements fàcilment identificables.

Comentari: fomenta l´atenció i discriminació visual, facilitant itineraris segurs i molt directes cap el control.

8. Córrer sobre la corba de nivell

Descripció: es tracta de desplaçant-se sobre el terreny com si seguissim en el terra una linia imaginària que és la corba de nivell,

avançant sense guanyar ni perdre alçada.

Utilització: en itineraris amb desnivells. S´utilitza també en itineraris situats sobre terrenys en pendent i sense referències clares.

Comentari: és una técnica que ben aplicada estalvia forces.

TÈCNIQUES SUPERIORS

1. Lectura selectiva d´elements

Descripció: en la lectura de mapa, s´escull únicament aquells elements que són claus i bàsics per realitzar l´itinerari i atac al control, deixant de banda altres elements no rellevants per a la progressió.

Utilització: convenient en itineraris clars en els que amb pocs elements de pas s´arriba amb tota seguretat al control. Adecuada en

zones del mapa excessivament detallades.

Comentari: escollir elements clars per desplaçar-se proporciona seguretat i estalvia temps.

Memorització de l´itinerari i elements del mapa

Descripció: s´ha de memoritzar l´element d´arribada, la seva simbologia, els elements que trobarem en l´itinerari i el desplaçament

que realitzarem per completar-ho.

Utilització: requereix una memòria desenvolupada i pràctica continuada. Es millor haver entrenat previament la memòria amb

diferents exercicis.

Comentari: ben utilitzada, aquesta técnica permet guanyar molt de temps en aturades per llegir el mapa.

3. Desviament voluntari

Descripció: en un element situat a sobre o a prop d´un altre element lineal ( corriol, riu, tanca ) es busca la seva identificació desviant-se de forma inequívoca a la dreta o a l´esquerra, per així evitar el dubte d´on s´està si es falla en un atac de rumb.

Utilització: en controls situats sobre elements lineals que són abordats perpendicularment.

Comentari: el desviament voluntari permet arribar amb seguretat al control emprant un petit temps extra, que es torna estalvi de temps si d´altre forma no es troba a la primera el control.

4. Cursa en paral.lel cap l´element

Descripció: es busca el control situat en un element proper a una referència lineal ( corriol,camí), corrent pel terreny en paral.lel a la

referència lineal i en un trajecte directe d´intersecció amb l´element buscat.

Utilització: en elements que estiguin propers a elements lineals, sobre un terreny net o escàs en sotabosc.

Comentari: petita técnica que permet guanyar temps i seguretat.

5. Entrada al control en una direcció fàcil

Descripció: es localitza la fita atacant des d´una direcció “fàcil” donada per algun element destacat, per exemple, una roca a partir del final d´un tàlveg pronunciat.

Utilització: quan l ´element pot ser atacat més fàcilment des d´alguna direcció determinada.

Comentari: cal aprofitar aquests elements direccionals perquè poden simplificar al màxim la recerca del control.

6. Escombrat

Descripció:es tracta de realitzar una ràpida ziga-zaga, ordenada i seguida, en la zona del terreny propera al control per tal de trobar la fita.

Utilització: en elements poc visibles, en elements sense referències, en terrenys amb vegetació sense visibilitat, i quan es sospita un possible emplaçament erroni del control.

Comentari: aquesta técnica d´orientació podriem qualificar-la com a “falsa” perquè implica una errada en una primera aproximació al control, una deficiència molt gran en el mapa o una possible mala colocació de la fita. Es, però, efectiva en aquestes fites que necessiten de sort per poder ser trobades.

7. Orientació d´un element posterior al control

Descripció: es tracta de localitzar el control a partir d´un element posterior al que busquem i que està molt més destacat sobre el terreny.

Utilització: en elements propers a altres més visibles o destacats, en zones amb molts elements. Exemple: podem localitzar un clot gràcies a una roca que hi sigui al darrera, o un petit monticle fixant-nos en la llum d´una clariana situada uns quans metres enrera.

8. Allargament d´ elements propers al control.

Descripció: s´engloba l´element buscat amb altres més grans o visibles en una zona rica en detalls; localitzant aquest “complexe”

d´elements es localitzarà el que busquem.

Utilització: en la recerca de petits elements en zones riques en detalls, o un element situat en una zona d´elements semblants.

Comentari: és una técnica interessant per situar amb rapidesa un control en una zona difícil.

9. Anticipació del terreny

Descripció: es tracta de llegir el mapa, interioritzant la informació d´aquest creant una imatge mental de com ha de ser el terreny que

anirà travessant cap el control. Aquesta imatge mental projectada és confrontada amb la imatge real que va percebint.

Utilització: una vegada ben dominada, aquesta técnica hauria de ser freqüent, perquè permet desplaçar-se de forma rapidà i sense pèrdues de temps. Es excel.lent per situar la fita respecte el terreny circundant ( imaginar l´aspecte, l´element i la seva posició respecte aquest ).

Comentari: tècnica extraordinària molt utilitzada pels orientadors d´èlit i que suposa una lectura perfecta de mapa i simbologia.

TÉCNIQUES AVANÇADES

1. Avaluació visual i segons ritme de les distàncies.

Descripció: es tracta de calcular visualment, o amb el ritme de desplaçament i amb un marge d´error mínim, distàncies tant en el

mapa com el terreny.

Utilització: únicament quan es té prou experiència en orientació.

Comentari: aplicada de forma lleugera pot provocar grans errades en l´apreciació, és fiable si es té experiència.

2. Verificació d´un control entre altres idéntics.

Descripció: en una zona d´elements semblants, distingim aquell que ens interessa localitzant-ho en el mapa i comprovant-lo amb la

bruíxola sobre el terreny.

Comentari: requereix d´un domini previ d´altres técniques per poder ser executada.

3. Atac al control des del blanc.

Descripció: en una zona boscosa sense referències, amb l ´ajuda del talonament i la bruíxola, l´orientador escull un punt d´atac imaginari per arribar a un element aïllat de la zona.

Utilització: recerca d´elements aïllats en zones boscoses amples i sense referències.

Comentari: técnica extremadament sofisticada que suposa una gran experiència en orientació.

4. Orientació fina o de precisió.

Descripció: es tracta de llegir minuciosament el mapa en una zona massa rica en detalls, recolzant-se en altres mitjans complementaris.

Utilització: prop dels controls, en elements difícils de situar, en zones molt detallades en el mapa, en zones complicades per les

característiques del terreny.

Comentari: en les zones o controls difícils es preferible consultar atentament i de forma continuada el mapa que intentar tècniques com la memorització o la anticipació.

LES ELECCIONS DE RUTES O ELECCIONS D’ITINERARI

L’elecció de ruta és molt important com element tàctic en l’orientació. És el factor que decideix a igual capacitat tècnica i física. De fet, està acceptat que el valor realment intrínsec de l’orientació és aquest, ja que suposa saber interpretar el mapa i incorpora la capacitat d’analitzar, valorar , escollir i executar.

L'elecció de ruta s'adapta a cada corredor segons la seva capacitat tècnica i el seu estat físic. Altres factors també són la qualitat del mapa i el tipus de terreny, el traçat, la representació cartogràfica i inclòs la climatologia del dia de la prova. El tram també està caracterítzat per la seva longitud ( recordem que com a regla general a major longitud més varietat de rutes possibles ) i per les possibilitats que el traçador, "master" del joc d'orientació , hagi pensat per als competidors. Es pot executar l’elecció de ruta una vegada ben apreses les tècniques d’orientació; cada posible ruta oferirà unes situacions problema que requerirán de les diferents tècniques per poder ser solventades. A millor domini de les tècniques, podrem seguir més varietat de rutes, elegint entre

totes elles la que ens sigui més rápida.


La llegenda dels mapes 

I si no en teniu prou....

Pensar i córrer

El diari ARA ha fet un article molt interesant sobre les curses d'orientació. Articles com aquest ajuden a divulgar i promocionar aquest esport que tant estimem. Compartiu la noticia i així ajudem a fer gran el nostre esport del "pensar i córrer".

 

 

us deixem descobrir l'orientació a l'apartat tècnic de la FCOC.L'orientació a la FCOC


I afegim unes notes de Trail-O:
EXERCICIS-O-nline per practicar la simbologia i la orientació (en modalitat Trail-O).

http://www.trailo.it/presentazione.asp#
http://www.fortnet.org/icd/index.html

I les lliçons del Curso de Navidad que organitza la Federación Andaluza

http://cursonavidad.es/index.php?ft=7 


I introducció a d'altres disciplines: