DRAGONS BACK RACE.
Vaig prometre que faria una petita crònica, i em toca complir. M’agradaria que servís per suggerir nous objectius, per oferir informació i sobretot per encetar debat de què són i a què anomenem curses de muntanya. La Dragons Back Race ha estat una aventura formidable, un repte personal que he viscut al límit de les meves possibilitats i a l’hora una gran experiència vital. Per alguns és també la carrera més dura del món.

La Dragons Back Race fa olor a mite, fa olor a gran repte a l’abast de pocs i suggereix una gran aventura. Alguns afirmen que és la carrera més dura del món i es fonamenten en els escassos 100 finishers de les tres edicions realitzades. Aquest any s’ha mantingut la tendència i de les 300 sol·licituds, se’n varen acceptar 144 i només 65 corredors han acabat la totalitat del recorregut. Malgrat l’excel·lent preparació dels participants que venen d’arreu del món, el nivell d’exigència de la prova sorprèn un dia rere l’altre. Però estadístiques al marge, objectivament la Dragon es una prova de gran bellesa que recorre en 5 dies el cinturó de muntanyes que travessen País de Gal·les de nord a sud. Des de Conwy en la costa atlàntica, es fan uns 60 quilometres diaris amb una mitjana de més de 3000 metres de desnivell mentre es creuen els parcs naturals de Snowdonia y Brecon Beacons. Aquest recorregut es va realitzar per primera vegada