II Raid Illa de Roses

I si, hi tornem!!! Després de l'èxit de la primera edició ja hi ha data per tornar a passar-ho bé.

Guardeu la data a la vostra agenda

II Raid Illa de Roses. 
7 de Juny de 2014

Resultats Rogaining del Vi

Enhorabona a tots els participants Farra pels resultats de la darrera edició del Rogaine del Vi. Dones Bertafocs, que us vareu fotre lo vinet abans de sortir o què? :P

from Club Esportiu Farra-O https://rogainingdelvi.wordpress.com/2013/10/28/resultats-rogaining-del-vi/

DARRERAMENT HE PERDUT EL NORD

ULTRA TRAIL ATLAS TOUBKAL-2013.

Em fa una mica de mandra tornar a agafar la brúixola per mirar-me detalladament un mapa. I dic la brúixola, perquè hi porto la lupa enganxada i ja fa un parell d’anys que hi veig menys que un tauló i he après que sense la lupa ja no sóc ningú… Estic mort!

Així que em busco excuses i excuses mentre no torna la temporada de rogainings. Si a l’estiu varem baixar el Mekong en bicicleta amb la Bàrbara i l’Iñaki. Ara l’excusa l’he trobada en anar a córrer un dels 100 més durs que hi ha. L’Ultra Trail Atlas-Toubkal. Em varen convidar per fer-hi un reportatge , i ja que hi anava, doncs a córrer... no?

Així que la setmana abans mentre amb en Dudu travessàvem el carener de Sant Llorenç, de Mura a Matadepera, li explicava que m’anava al Marroc a córrer, que m’ho havien dit el dia abans.

Una cursa molt dura. L’organització parla del 100 més dur i veient els temps dels finisher, segurament no enganya. No són els quasi 109 kilòmetres, ni els 6.500 metres de desnivell positiu, tampoc l’alçada mitjana de 2.600 metres, ni que més del 90% del recorregut fos per corriols. El que realment destaca de la prova  es la duresa del terreny, extremadament pedregós, obliga a una atenció contínua per no anar de morros a terra.

El recorregut absolutament acollonant, paisatges d’alta muntanya es combinen amb paisatges ocres i desèrtics, valls i més valls tancades sense cap pista on només s’arriba per corriols penjats. Pobles  berebers, trànsit de mules per a abastir-los, pastors i ramats de cabres que cal anar esquivant o nens i que miren i somriuen, dones carregades amb farcells o vells prenen el te. El temps s‘ha aturat en aquesta part de l’Atles i l’excusa de la cursa permet un extraordinari viatge al passat.

Així que tenint en compte la preparació, el meu objectiu era fer un paper digne i gaudir (;-)  i la veritat és que vaig arribar molt bé als 80 kilòmetres, millor del previst i guanyant posicions em vaig plantar al coll culminat de la prova,  3.600m.  Abans, un recorregut veritablement preciós plagat de tobogans i corriols impossibles. A partir d’aquí punxada monumental. Em venien 8 quilometres de baixada fins a Imlil i 2000 m de desnivell. M’hi vaig deixar 3 escandaloses hores, una important torçada de turmell i unes quantes posicions.

Sort que a Imlil havia deixat un sarró amb una turmellera que em va permetre acabar, una mica rondineta, però content per la cafrada feta.   Finalment 20 horetes i el 20è de la general.

http://vimeo.com/76325420

www.atlas-trail.com

LO PEP 


Felicitats Pep! 

Cursa de mitja distància a Gurb.

13 d'octubre - Cursa de mitja distància a Gurb.

Una  bona representació ha estat corrent pels voltants de Gurb, i diem corrent ja que fem curses d'orientació però alerta amb els xaragalls, allí no tothom corria!

Enhorabona a tots els participants del Campionat de Catalunya de mitja celebrat ahir a Gurb! Especialment a la família Gómez, sou uns cracks! I a la Gemma que estrenant-se de categoria, ho va fer la mar de bé! Visca el Farra!



 

Tardor 2013 - Urbassa i Bizkaia Saria

I en resum, després d'organitzar toca gaudir, activitats recents dels Farràtics

5 i 6  d'octubre - Bizkaia Saria  Legutio (Araba)

A dues passes d'on vam ser la setmana anterior, algun Farrátic s'ha perdut de nou pels boscos.

28 i 29 de setembre - Dos días de Urbasa   Serra d'Urbasa

Un altre any, sense paraules, quin terreny!

Una bona participació Farra, que gaudeix i fa algun que altre podi. Felicitats a tots.

Més imatges encantadores Urbassa 2013

L'estiu Farra

L'estiu Farra

Juliol - Moray – 6 days of scottish orienteering

I vacances de mapa, 7 díes a cavall de juliol i agost, 6 curses en boscos frondosos, de reptes aquàtics i de gaudir, i el de menys els resultats!

 

25 Juny - La Flama del Canigó

Hi ha qui diu que sort dels bombers, que eren a prop!

ROGAINE INTERNATIONAL 12 H. DE CATALUNYA

Escalfant cames, ja per la propera...

El dissabte 26 d’abril vinent, Catalunya torna a organitzar una prova internacional de Rogaining. Aquest cop a Vilassar de Dalt i amb l’escenari dels magnífics terrenys del parc de la Serralada litoral.

Després de l’èxit del Campionat d’Europa organitzat aquest 2012 a casa nostra durant el mes de gener a la Llacuna, aquesta prova vol tenir continuïtat i situar Catalunya en el mapa d’aquestes competicions a nivell europeu.

La competició es disputarà en tres modalitats; 3 hores pels corredors populars, 6hores i la prova internacional de 12 hores.

Recordem que en aquest tipus de competició, els participants disposen d’un temps establert (3, 6 o 12 hores) per fer el màxim número de fites en una mapa de més de 50km2 i que a més de Vilassar de Dalt, inclou parts del terme municipal de 8 municipis més del Maresme i el Vallès Oriental. Els corredors es mouen amb total autonomia pel medi natural amb l’única ajuda del mapa i una brúixola per localitzar i marcar el major nombre de punts de control.

El club esportiu Farra-O organitza aquesta prova que també s’ha convertit en el Campionat del Mon de Bombers de l’especialitat.

Dins del club que destaca per les seves organitzacions acurades, la qualitat organitzativa està assegurada perquè  hi trobem alguns dels corredors amb millors resultats en competicions nacionals i internacionals de  casa nostra, que sumen multitud de  pòdiums, i d’entre ells el Campionat d’Europa del passat més gener.

Més informació

Campionat Cat Raids 2013

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS -- ROSES

Súper ben organitzat i pensant amb els participants (que és el que toca). 

Us expliquem la nostra experiència com a novatillos que som. 

Comença el Raid popular amb un briefing del Toni clarito clarito: "anem a disfrutar i cadascú es fa el Raid a la seva mida. Sense agobios". Ja anem bé, vàrem pensar. 

Al principi una orientació a la Ciutadella. Senzillet i per escalfar, però de seguida la bici ens posa a "puesto". Al nostre ritme anem pujant, intercanviant "mecagon..." amb dos equips més fins l'inici de la trialera. Molt divertida, encara que algun pas el vàrem fer a peu. La baixada per la pista fins la falconera i l'avituallament "pata negra" ens permet recuperar forces per anar a buscar el tir amb l'arc. 12 puntets ens salven de la penalització física, i adelantem als dos equips que portàvem al davant. A diferència del Raid del Berguedà, aquí es podia apuntar... L'alegria no dura gaire, ja que ens passem de llarg la fita 42 (anàvem distrets) i arribant a la 43 ens n'adonem. Torna cap amunt (és lo que tiene), i vèiem passar els dos equips sonrients. Baixada a la cala i a buscar el rapel. Impre-sionante. No tant per l'alçada, que també, sinó per la ubicació. Preciós. La pujada per la via ferrada ad-hoc i a recuperar forces una altra vegada. Comencem el coastering sense massa dificultat per trobar les fites i amb la conya de bany. Venia de gust. Arribant a port iniciem el caiac, amb l'alicient del vent, i encarem l'orientació urbana molt pillats de temps. La fita 50, a la punta de l'espigó ens va frenar molt, ja que amb la por de relliscar entre les pedres vam trigar el que no està escrit (20 minuts per fer dues fites, això no ho acabem...). Ens vàrem "jinyar" i vàrem deixar la fita de la Ciutadella per una millor ocasió - error!! El pàdel ens el vàrem pelar amb 7 minuts (això si que ho tenim per la mà...) i encara en varen sobrar 12 minuts. 

La pasta party de després, així com el "corte" de gelat va ser el toc final d'una festa feta amb molta molta il·lusió i bon rotllo. No va faltar de res. 

Quan  s'obren les inscripcions per l'any que ve?

Marta i Raimon (Els Farres de l'Ocata Team)

ILLA DE RODES CAMPIÓ DEL RAID DE TARRAGONA

ILLA DE RODES RAID TEAM ES PROCLAMA CAMPIÓ DEL RAID D'AVENTURA

Després d’una jornada marcada per la duresa del circuit i les altes temperatures sumat a la xafogor típica de la zona a l’estiu, l’equip de RAID ILLA DE RODES (format pel Toni Muni i pel Cesc Torrent), després de lluitar aferrissadament amb CATRAID-TRANGOWORLD, va resultar guanyador del TGN Sprint Raid 2013 celebrat aquest dissabte 20 de Juiliol a Tarragona.

Els participants de la categoria ELIT van invertir 7,5 hores, els d’AVENTURA 6 hores i els POPULARS i FAMILIARS 4 hores per tal de realitzar la màxima puntuació possible que aconseguien en funció del número de punts de control de pas realitzats a peu o en BTT amb l’ajuda d’un mapa i una brúixola. Els equips havien de traçar una estratègia, ja que el temps no era suficient per completar el circuit. Alguns dels controls de pas incorporaven proves especials d’aventura com el caiac de mar, el coastering, la natació en aigües obertes, l’escalada, el rappel i el tir amb arc. 

Campionat Europa Rogaining 2013

CAMPIONAT D’EUROPA DE ROGANING 2013 -- LA LLACUNA

MOTIVACIÓ; OBJECTIUS I RESULTAT. LA PROFECIA AUTOCOMPLERTA.

Tot va començar després del Mundial.

El Campionat del Món de Rogaininigs de Txèquia d’aquest estiu va ser una gran experiència. Varem acabar contents per gaudir tantes hores de boscos nòrdics i paisatges espectaculars però una mica molestos perquè érem conscients de que ho havíem fet molt pitjor del que podíem.

La gent ens felicitava, ens havíem col·locat entre els 30 primers de la general i 11ens en veterans. Costava d’explicar perquè no estàvem del tot satisfets, un mundial era un mundial. Sí, però...és que no  ens va sortir gens bé...

El problema va estar en la nit. Si de dia varem anar com un tret de nit la varem cagar espectacularment... massa fites amb minuts llargs pentinant el bosc per un mundial.

El campionat d’Europa d’aquest gener a la Llacuna pintava molt bé. Era un gran objectiu i ens varem dir, seria maco fer pòdium i a casa. Sí, era un Europeu, però sabíem que podíem estar allà...El mundial ens havia permès ajustar el nostre propi nivell respecte els equips de fora. Calia planificar bé i entrenar molt... sobretot de nit.

Veien els inscrits en veterans de l’Europeu la cosa estava crua, fins a 5 equips ens havien superat en el mundial. 4 d’ells eren accessibles, si a Txèquia ens hagués anat bé, hauríem pogut estar al seu nivell. Ara bé, els russos eren intocables, ni fent-ho excel·lentment els hauríem pogut guanyar en el mundial. Si volíem estar al pòdium, hauríem d’apretar doncs. És el que té la motivació. És un acte de fe... teníem la intima convicció de que podíem.

Comptàvem a més, amb un as a la màniga; el terreny. Calia jugar doncs amb el terreny. Si nosaltres patim als boscos nòrdics i centreeuropeus, els guiris han de patir en els boscos mediterranis, segur.

Els mesos previs han anat desgranant rogainings i entrenaments amb la mirada posada a la Llacuna. Entrenaments llargs de nit en terrenys similars (Pontons, Maresme, Sant Llorenç Savall), el rogaining de Canàries de 12 hores, just un mes abans, diverses planificacions i ajustar algun material específic... Tot és apunt, la primera part de la nostra feina està feta.

Dissabte 26 a les 12.00 comença la cursa.... Apostem per totes i fem un bucle de 10 punts per sota i ens col·loquem en l’esperó de sobre un cop ja ha passat el gruix dels corredors. Això ens permetrà córrer per darrera anar caçant equips Les dues primeres hores ens posem en 4 fites a l’hora per baixar a posteriori a les 3 a l’hora, opció esperada durant les 6 primers hores llum.

Arribem a Sant Joan de Mediona a l’horabaixa, parlem amb uns finesos mentre omplim aigua a la font, ells continuen corrent però nosaltres parem al bar.

L’entrada al bar és per recordar... semblava una reunió del Farra; el Ferran, L’Ollorita, la Bàrbara, el Pepe i l’Iñaki han decidit igual que nosaltres slow drink, i ens miren sorpresos des de les taules.

La festa continua, la nit llueix amb una magnifica lluna plena i anem ajustant-nos a dues fites a l’hora. Ara ja sabem que haurem de deixar de 5 a 7 fites. Les hores cauen sense donar-nos oportunitat a avorrir-nos. Físicament en Sebas va tocat, ha caigut i li tornen els problemes a la cadera que ja va tenir a Altafulla. És un putu senglar, afluixa una mica el ritme però continua...

Se’ns fa de dia en la fita 79, potser la única fita dubtosa i perdem uns quants minuts. Però continuem trobant fites i a d’altres corredors, la meta i les 12 s’acosten.

Arribem contents, la cursa ha acabat, som exigents i sabem que sempre es pot fer una mica millor, ens hem deixat poques fites planificades i  sense voler la 58, un 5 baratet... però vaja, més enllà d’aquest 5 punts de més, impossible.

La feina ha acabat, estem feliços i contents. Hem gaudir molt corrent. Si quedéssim últims, valdria igualment la pena. Sabem que hem fet una bona cursa, molt compacte, sense grans errors... que ve que han anat els entrenaments de nit!

Arriben els resultats, els russos han fet 311 punts, nosaltres 329. Som campions d’Europa!!!.

En el pòdium en Viatcheslav em pregunta d’on som i si fa molt que correm, està clar que per ells nosaltres érem molt més invisibles que ells per nosaltres. Com mola quan les coses surten bé! Especialment si les has preparades i t’has esforçat per aconseguir-ho.

Estem feliços però sabem que altres equips ho varen fer molt bé. Cal felicitar també als diversos equips del Farra que van fer un gran paper, especialment en  Pepe i l’Iñaki, i en Jaume i en Xevi.

I pels espectaculars resultats dels equips d’aquí a la general, en Tommi i l’Aurelio han estat intractables. Espectaculars en mixtes l’Olga Manko i en Francesc Ferrer. I en noies molt be les aligotes Marta i Raquel que ho varen fer molt bé i es varen treure el mal gust de boca del mundial.

Campionat d’Europa acabat... i ara qué?