Campionat Europa Rogaining 2013

CAMPIONAT D’EUROPA DE ROGANING 2013 -- LA LLACUNA

MOTIVACIÓ; OBJECTIUS I RESULTAT. LA PROFECIA AUTOCOMPLERTA.

Tot va començar després del Mundial.

El Campionat del Món de Rogaininigs de Txèquia d’aquest estiu va ser una gran experiència. Varem acabar contents per gaudir tantes hores de boscos nòrdics i paisatges espectaculars però una mica molestos perquè érem conscients de que ho havíem fet molt pitjor del que podíem.

La gent ens felicitava, ens havíem col·locat entre els 30 primers de la general i 11ens en veterans. Costava d’explicar perquè no estàvem del tot satisfets, un mundial era un mundial. Sí, però...és que no  ens va sortir gens bé...

El problema va estar en la nit. Si de dia varem anar com un tret de nit la varem cagar espectacularment... massa fites amb minuts llargs pentinant el bosc per un mundial.

El campionat d’Europa d’aquest gener a la Llacuna pintava molt bé. Era un gran objectiu i ens varem dir, seria maco fer pòdium i a casa. Sí, era un Europeu, però sabíem que podíem estar allà...El mundial ens havia permès ajustar el nostre propi nivell respecte els equips de fora. Calia planificar bé i entrenar molt... sobretot de nit.

Veien els inscrits en veterans de l’Europeu la cosa estava crua, fins a 5 equips ens havien superat en el mundial. 4 d’ells eren accessibles, si a Txèquia ens hagués anat bé, hauríem pogut estar al seu nivell. Ara bé, els russos eren intocables, ni fent-ho excel·lentment els hauríem pogut guanyar en el mundial. Si volíem estar al pòdium, hauríem d’apretar doncs. És el que té la motivació. És un acte de fe... teníem la intima convicció de que podíem.

Comptàvem a més, amb un as a la màniga; el terreny. Calia jugar doncs amb el terreny. Si nosaltres patim als boscos nòrdics i centreeuropeus, els guiris han de patir en els boscos mediterranis, segur.

Els mesos previs han anat desgranant rogainings i entrenaments amb la mirada posada a la Llacuna. Entrenaments llargs de nit en terrenys similars (Pontons, Maresme, Sant Llorenç Savall), el rogaining de Canàries de 12 hores, just un mes abans, diverses planificacions i ajustar algun material específic... Tot és apunt, la primera part de la nostra feina està feta.

Dissabte 26 a les 12.00 comença la cursa.... Apostem per totes i fem un bucle de 10 punts per sota i ens col·loquem en l’esperó de sobre un cop ja ha passat el gruix dels corredors. Això ens permetrà córrer per darrera anar caçant equips Les dues primeres hores ens posem en 4 fites a l’hora per baixar a posteriori a les 3 a l’hora, opció esperada durant les 6 primers hores llum.

Arribem a Sant Joan de Mediona a l’horabaixa, parlem amb uns finesos mentre omplim aigua a la font, ells continuen corrent però nosaltres parem al bar.

L’entrada al bar és per recordar... semblava una reunió del Farra; el Ferran, L’Ollorita, la Bàrbara, el Pepe i l’Iñaki han decidit igual que nosaltres slow drink, i ens miren sorpresos des de les taules.

La festa continua, la nit llueix amb una magnifica lluna plena i anem ajustant-nos a dues fites a l’hora. Ara ja sabem que haurem de deixar de 5 a 7 fites. Les hores cauen sense donar-nos oportunitat a avorrir-nos. Físicament en Sebas va tocat, ha caigut i li tornen els problemes a la cadera que ja va tenir a Altafulla. És un putu senglar, afluixa una mica el ritme però continua...

Se’ns fa de dia en la fita 79, potser la única fita dubtosa i perdem uns quants minuts. Però continuem trobant fites i a d’altres corredors, la meta i les 12 s’acosten.

Arribem contents, la cursa ha acabat, som exigents i sabem que sempre es pot fer una mica millor, ens hem deixat poques fites planificades i  sense voler la 58, un 5 baratet... però vaja, més enllà d’aquest 5 punts de més, impossible.

La feina ha acabat, estem feliços i contents. Hem gaudir molt corrent. Si quedéssim últims, valdria igualment la pena. Sabem que hem fet una bona cursa, molt compacte, sense grans errors... que ve que han anat els entrenaments de nit!

Arriben els resultats, els russos han fet 311 punts, nosaltres 329. Som campions d’Europa!!!.

En el pòdium en Viatcheslav em pregunta d’on som i si fa molt que correm, està clar que per ells nosaltres érem molt més invisibles que ells per nosaltres. Com mola quan les coses surten bé! Especialment si les has preparades i t’has esforçat per aconseguir-ho.

Estem feliços però sabem que altres equips ho varen fer molt bé. Cal felicitar també als diversos equips del Farra que van fer un gran paper, especialment en  Pepe i l’Iñaki, i en Jaume i en Xevi.

I pels espectaculars resultats dels equips d’aquí a la general, en Tommi i l’Aurelio han estat intractables. Espectaculars en mixtes l’Olga Manko i en Francesc Ferrer. I en noies molt be les aligotes Marta i Raquel que ho varen fer molt bé i es varen treure el mal gust de boca del mundial.

Campionat d’Europa acabat... i ara qué?