dimecres, 19 d’agost de 2015

Fa més de 30 anys que córro per la muntanya (Dragons Back Race - By Pep Mayoles)

DRAGONS BACK RACE.

Vaig prometre que faria una petita crònica, i em toca complir. M’agradaria que servís per suggerir nous objectius, per oferir informació i sobretot per encetar  debat de què són i a què anomenem curses de muntanya. La Dragons Back Race ha estat una aventura formidable, un repte personal que he viscut al límit de les meves possibilitats i a l’hora una gran experiència vital. Per alguns és també la carrera més dura del món.



 La Dragons Back Race fa olor a mite, fa olor a gran repte a l’abast de pocs i suggereix una gran aventura. Alguns afirmen que és la carrera més dura del món i es fonamenten en els escassos 100 finishers de les tres edicions realitzades.  Aquest any s’ha mantingut la tendència i de les 300 sol·licituds, se’n varen acceptar 144 i només 65 corredors han acabat la totalitat del recorregut. Malgrat l’excel·lent preparació dels participants que venen d’arreu del món, el nivell d’exigència de la prova sorprèn un dia rere l’altre. Però estadístiques al marge, objectivament la Dragon es una prova de gran bellesa que recorre en 5 dies el cinturó de muntanyes que travessen País de Gal·les de nord a sud. Des de Conwy en la costa atlàntica, es fan uns 60 quilometres diaris amb una mitjana de més de 3000 metres de desnivell mentre es creuen els parcs naturals de Snowdonia y Brecon Beacons. Aquest recorregut es va realitzar per primera vegada
en 1992, quan això de l’ultratrail i les proves d’aventura estaven a les beceroles. Des d’ aquell moment en què uns pocs visionaris es varen llançar a una travessa de gran duresa, la prova ha anat adquirint un caràcter èpic. Des dels inicis es va respectar la filosofia de les carreres de muntanya britàniques; sense marques en el terreny i on el recorregut es dibuixa en un mapa. El 2012, 20 anys més tard, es va realitzar la segona edició i aquest 2015 la tercera. L’organització prepara ja la quarta pel 2017.


El 22 de juny sota una pluja intermitent i l’atmosfera inundada pels càntics d’un cor gal·lès es va donar la sortida a la tercera edició des de la capella del castell de Conwy. Surto al capdavant per recórrer les muralles del poblet fins la porta sud, serà l’únic moment en què tindré la sensació d’anar al davant ;-). A partir d’aquí; territori obert i cap traça. En el terreny els punts de control són una base electrònica, n’hi ha de 8 a 22 per etapa. El primer dia el recorregut es força lineal, enllacem un nombre inacabable de cims i careners a través dels principals pics de Snowdonia. Creuem l’aèria i fina aresta del Crib Goch, un recorregut espectacular que talla l’alè a més d’un. Els anglesos no s’estan per hòsties i que la Dragon és una cursa de muntanya de veritat estan disposats a demostrar-ho des del primer dia. La segona etapa ens sorprèn a tots amb una tirada llarguíssima entre els punts de control 4 i 5, de 2 a 4 hores de trajecte on hi ha diverses alternatives possibles i cap de còmode. Les demés etapes mantenen el mateix to i alternem zones amb els punts de control propers i d’altres que incorporen trams llarguíssims amb múltiples opcions. Però la Dragon no té res a veure amb una cursa d’orientació, ni amb un rogaine. Els mapes a escala 1:40.000 són molt justets i qualsevol corredor de casa nostre mataria per això a l’organitzador. Hi falten carreteres, edificacions, camins i senders, però els britànics assumeixen amb la seva flema característica les imprecisions de la cartografia i es desplacen en llibertat i silenci. Per atacar la prova no fa falta ser un fenomen de l’orientació, només cal tenir autonomia en muntanya. La Dragon desperta l’instint del corredor que ha de saber cap a on dirigeix les seves passes. Els punts de control es situen en llocs molt evidents (cims, cruïlles importants, colls, ponts, etc) sense cap exigència orientadora més que la capacitat d’escollir el millor camí per moure’s entre els punts per zones sense camins, ni senders on s’alternen pendents d’herba amb tarteres inacabables.  Les etapes es desgranen mentre la competició es va cobrant víctimes i els que quedem lluitem i gaudim d’igual manera amb terrenys cada cop més solitaris i amb la presència de la boira assassina que pot forçar a grans errors i tirar per terra els esforços de molts mesos d’entrenament. L’arribada al castell de Carreg Cennen es viu amb eufòria i gran emoció després d’un increïble viatge. Els britànics corren a casa i arrasen  a la classificació acostumats al terreny i a l’estil de prova. Amb ells, corredors de 14 nacionalitats diferents intenten apuntar-se un finisher a la prova.


La Dragon no és una carrera per aquells que es queixen quan troben avituallaments on només hi ha aigua, ni per aquells que exigeixen que l’organització converteixi la muntanya en un circuit marcat per milions de cintes i banderetes per eliminar qualsevol incertesa. No és la carrera per aquells que només busquen la samarreta de finisher a costa d’ampliar infinitament els temps de cursa. A la Dragon, el corredor es converteix en muntanyenc autònom que ha de prendre les seves decisions i córrer per un territori remot i despoblat, moure’s fora dels camins i conviure amb la boira que apareix intermitentment durant les etapes. El corredor ha de gestionar el seu avituallament, ha de buscar aigua durant el recorregut i acostumar-se a temps de tall molt ajustats. El repte és enorme però la satisfacció d’aconseguir-lo també.
Carreres como aquesta estimulen, són com l’escudella de Nadal  en el temps de les sopes de sobre. En un món on l’aventura es ven enllaunada, convertida en una moda  recolzada pel  show business, s’agraeixen proves on paraules com llibertat, muntanya, autonomia recuperin el seu significat inicial. No sé si la Dragon es una de las carreres més dures del món, simplement sé que es una carrera de muntanya de veritat i amb majúscules.


1 comentari:

  1. Pep. Enhorabona, pel repte. Això si que és una cursa de muntanya, punyetero, no els negocis que munten en aquest país. M'ha agradat molt com defineixes la Dragon, venen ganes de tirar-li. Una abraçada

    ResponElimina