dimecres, 18 de març de 2015

25 Anys d´orientació

17 de març del 1990. Dissabte . Un dia abans de la Marató de Barcelona, fem la nostra primera cursa d'orientació al Collserola, la cursa INEFC, prop del Turó de l’Espinagosa.

14 de març del 2015. Dissabte. Organització de la cinquena cursa escolar del Circuit Barcelona Orientació d'enguany, al barri de Sarrià. L'endemà, correm la  Marató de Barcelona.

1r mapa parc Güell 1990
1a activitat parc Güell 1990



















Com a la mítica pel·lícula del planeta dels simis, on en l'escena final Charlton Heston descobreix que torna a estar a casa i no a anys llum, 25 anys després torno a la casella de començament.

2a cursa WWOP 1990

Començament? Potser no, aquest viatge ha estat més molt més semblant a l’Odissea d'Ulisses que no pas al de Heston. A la recerca de l’Ítaca de l’orientació,  les experiències i moments, i les coses apreses han estat tantes, que resulten impossibles de condensar en unes quantes línies.
Assaig i error. Descobriment de la pràctica d’aquest esport amb molt poc text i moltes errades i anades i tornades al bosc. Establir les bases de com funciona, treballar aspectes tècnics i físics des de 0, aprendre dels que llavors en sabien, com en Jean Michel Roumenie i en Gilles Goret. Bregar en mil i un llocs, ficar-se en organitzacions superbes com els 5 i 12 Dies de Catalunya del 90 i 92, on aprenguérem de cop les complexitats del muntatge d’una megacursa internacional. Descobrir organitzacions i terrenys sorprenents a l’estat espanyol. Col·laborar amb en Carles Lladó a la FCOC  i crear l’Escola Catalana de Curses d’Orientació, el departaments de Federats, les bases dels primers Jocs Escolars, les curses escolars del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona, o els primers Campionats de Catalunya. Les primeres curses fora , els Campionats de França, o els increïbles 5 Dies de Suècia, l’O-Ringen, on més tard participarem molts anys més.
I portar les regnes de la Federació, i del club COC, i dissenyar llibres didàctics i de perfeccionament sobre aquest esport, o històrics, i desenes d’articles a l'extint Catalunya Orientació o Cuadernos Técnicos de Orientación ; col.laborar en la creació de la FEDO, portar l’Escuela de Técnicos de Orientación estatal, creant plans d’estudi, fent desenes de cursos de formació, i la tasca de Controlador ... Nacional, Internacional IOF, controlant proves estatals i Campionats d’Espanya, proves internacionals WRE, col·laborant en els World Masters de Múrcia, els Junior World Championships, els EYOCs a Navaleno o els Campionats del Món Universitaris a Alacant, i arribant fins els Campionats de França a Font Romeu o els Campionats del Món a Txèquia. Els Trofeos « Centollos » del meu estimat Farra-O. I els 18 anys de córrer en HE, fins els 40 anys, i tot tipus de curses de modalitat de peu, a dia d’avui 1440. I molts i molts i molts amics i coneguts, arreu del món, alguns d’ells ja no entre nosaltres, i als que porto al cor cada vegada que tinc un mapa a la mà.

Farra O - 2002
FarraO 2002

I les nines dels meus ulls, allò del que tinc un record especial i que donen llum a totes les hores dedicades. Els 5 i 12 Dies amb en Jean Michel, els 5 Dies de Paléncia del 2009 on, juntament al club ORCA, pogué posar tota la meva experiència per aquesta primera vegada a Espanya que fou realment extraordinària i que es repetí el passat estiu. El Trofeo Acacyr, que creàrem en el poble del meu pare fa 11 anys, amb 2 lligues nacionals i 2 WRE inclosos, i amb un tarannà especial i únic ; les curses del CEEB, camí de 18 anys (78ena la del 25è aniversari a Sarrià), organitzades perquè els nens de Barcelona, i des de fa dos anys els adults, gràcies a la bona feina del Senglar-O, gaudeixin de l’orientació. Els cursos d'iniciació Tira’t de Cap, a la Molina, segurament la meva segona casa a Catalunya, amb tants caps de setmana ensenyant orientació a joves, parelles o famílies. I els Orientabonitos amb en Per Emion, amb inabastables moments, i llocs, i dies especials.

Orientabonito 2006
Orienta bonito 2006

I els mapes, les cireres del pastís. La base de l’orientació. Des dels primers dies vaig tenir clar que eren l’alfa i l’omega per practicar i estendre aquest esport, i tot i no ser cartògraf, ja vaig fer el primer a penes quatre mesos després d’haver començat. Els primers amb retoladors, els següents amb plantilles, fins arribar a les diferents versions de l’OCAD. Alguns mapes de bosc petits i de parcs, autèntics precursors dels mapes ISSOM Sprint de principis del 2000, i que he multiplicat com a bolets a Barcelona i altres poblacions, inclosos algunes a Andalusia, Suècia i, com a divertiment, al Machu Picchu i el planeta Mars. En total 90 mapes, amb 4 més en procés d'elaboració.
Temps pioners, i temps romàntics. Sempre temps infinit dedicat « por amor al arte ». Els temps actuals són diferents, i ja no hi ha lloc per l’orientació romàntica. Per això és millor deixar pas, i jubilar-se dedicant el temps a projectes personals que no deguin res a ningú ni que depenguin d’interessos econòmics, ideològics o personals. Aquestes darreres línies resumeixen els moments obscurs, que desgraciadament també he tingut en aquest 25 anys, però que comparats amb els bons, ni tan sols mereixen una paraula més.
Tornem al punt de partida, però més savis, menys físics i més feliços, sempre a la recerca del sant Grial de l’orientació, la cursa perfecta, sense cap segon de dubte o error. Capaços de crear orientació, sense necessitat de temps, lloc, pòdiums, targetes de control o fites sobre el terreny. I disposats a continuar compartint aquest esports amb tots, amunt i avall.
Kavafis va expressar de forma perfecta el que significa aquest viatge a l’Ítaca orientadora. Ens veiem al bosc, al barri, al parc o a Mars!!!


Lesionat el 1994, però enregistrant el recorregut














Ferran Santoyo Medina








Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.


Viatge a Ítaca, Konstantin Kavafis, 1911. Traducció de Carles Riba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada