Va per tu Iñaki

CARTA A L'IÑAKI

Amic  Iñaki:

Dilluns passat ens vas deixar per anar a explorar altres realitats i dimensions, en els mapes del firmament i els espais infinits. I ens vas deixar perplexes i desemparats, doncs aquest viatge, que és l’únic que hem de fer tothom, ha arribat massa d’hora i amb moltes coses encara per compartir. Però el bitllet per a l’eternitat está comprat amb data i hora des de que neixem, i del punyetero no sabem res fins el mateix moment de la partida, i per això mai estem preparats els que ens quedem per aquí per poder entendre que, més tard o d’hora, ens tornarem a retrobar.

No coincidiem molt sovint per la atrafagada vida diària, però si junt amb els companys orientadors o raiders, en alguna competició o trobada. Sempre amb el teu somriure, i sempre amb una “Hola  Ferran” i una cordialitat contagiosa. No fa gaire, en les pistes per veure la gent de les 24 hores o els 100 km, i en les curses d’orientació, o en els sopars del club. Sempre, sempre, saludant  tothom i amb el teu somriure.

Per això no és estrany que ahir, en el nostre cercle (dels molts que tenies ) tots, tant els teus companys Farra-O com els participants del rogaining, tothom, estiguessim tan emocionats recordant els moments compartits.  I em consta que, apart dels teus companys d’esport, molta més gent, tots aquells amb qui tenies relació i que coneixies; és el que té apreciar i saber estimar a tothom.

Això no és un adeu, sinò uns fins la propera. El nostre bitllet tampoc sabem per quan és… una hora, dos anys o quaranta. Llavors ens retrobarem i tornarem a fer mil i una coses entre estrelles i nebuloses. Ens haurem de conformar per aquí en recordar-te i tenir-te en el cor, això si amb alegría, doncs segur no t’agrada de veure la gent trista. I podràs compartir amb nosaltres els nostres petits éxits i les nostres il.lusions, doncs de lloc en el nostre cor sempre en tindràs.

Com sempre que ens hem despedit , un “ens veiem!!!”  del teu amic i company

Ferran Santoyo Medina. Club Farra-O

PD: el roganing ok,  ja has vist que en Jaume i l’Albert quasi peten la previsió d’en Pep, sols li van faltar quatre o cinc fites per fer-les totes, ja, ja…

 

ROGAINE EN HOMENATGE A IÑAKI PÉREZ MEDINA. (2-7-1971/20-4-2014)

L’Iñaki ha marxat.

Ha marxat, de nou, de viatge... però aquest cop no tornarà. Aquest cop el viatge no el compartirà amb els seus amics, ni amb la seva parella. Ha marxat sense equipatge, sense bicicleta, ni alforges, sense brúixola. Aquest és el seu darrer viatge,  un viatge cap a llocs que no coneixem, cap a llocs que ja no podrem compartir...

L’Iñaki ha estat un gran amic, un excel·lent company d’aventures, una bona persona. Amant dels esports de resistència i de la natura, l’Iñaki era moltes coses: Corredor d’ultratrails; corredor de raids; orientador; ciclista apassionat; viatger fanàtic; un gran professional sempre al peu del canó a la feina, però trobant espais per gaudir de les seves aficions; un bon amic apreciat per tots aquells que hem tingut la sort de coneixe’l bé; una persona de tracte amable i fàcil, de somriure franc i idees clares; un home coherent amb el que sentia, de caràcter ferm i clar, però capaç de reafirmar-se sense estridències, sense soroll. La seva bonhomia li evitava fer escarafalls a allò que, simplement, no li agradava.

El seu record romandrà entre nosaltres gràcies als petits detalls, a les petites coses que enllacen els records i fan que l’Iñaki perduri en tots aquells que l’hem estimat.

Amb ell he tingut la sort de compartir grans moments, increïbles aventures i extraordinaris viatges. Aquest estiu havíem de marxar de nou, amb les nostres bicicletes, a descobrir món a una zona de la Terra que ens agradava molt i que pensàvem que tindríem molts anys per recórrer-la. Aquest estiu l’Iñaki no hi serà, les bastes solituds, les grans muntanyes no veuran la seva figura allargada i somrient. Però aquests paratges romandran i nous aventurers els recorreran com li agradava tant fer a ell. Hi haurà noves curses, nous rogainings, noves aventures, nous moments intensos on l’Iñaki no hi serà. Haurem d’acostumar-nos a la seva absència, però el recordarem quan gaudim d’allò que tant ens agradava, quan beguem la vida pel broc gros.

Aquest rogaining serà un rogaining agredolç, un rogaining que tirem endavant molt tocats i tristos però alhora orgullosos perquè sabem que aquest és el millor homenatge que li podem fer.

Aquest rogaining és sobretot el rogaining de l’Iñaki perquè ell hauria gaudit de cada un dels petits i grans moments dels que gaudiran els corredors, Aquest rogaining està dedicat a ell.

Bon viatge Iñaki!


Farra-O. Homenatge 26-4-2014