CRÒNIQUES


 I en resum, després d'organitzar toca gaudir, activitats recents dels Farràtics



13 d'octubre - Cursa de mitja distància a Gurb.

Una  bona representació ha estat corrent pels voltants de Gurb, i diem corrent ja que fem curses d'orientació però alerta amb els xaragalls, allí no tothom corria!

Enhorabona a tots els participants del Campionat de Catalunya de mitja celebrat ahir a Gurb! Especialment a la família Gómez, sou uns cracks! I a la Gemma que estrenant-se de categoria, ho va fer la mar de bé! Visca el Farra!



 















5 i 6  d'octubre - Bizkaia Saria  Legutio (Araba)

A dues passes d'on vam ser la setmana anterior, algun Farrátic s'ha perdut de nou pels boscos.


28 i 29 de setembre - Dos días de Urbasa   Serra d'Urbasa

Un altre any, sense paraules, quin terreny!











Una bona participació Farra, que gaudeix i fa algun que altre podi. Felicitats a tots.






L'estiu Farra


Juliol - Moray – 6 days of scottish orienteering
I vacances de mapa, 7 díes a cavall de juliol i agost, 6 curses en boscos frondosos, de reptes aquàtics i de gaudir, i el de menys els resultats!
 








25 Juny - La Flama del Canigó

Hi ha qui diu que sort dels bombers, que eren a prop!




CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RAIDS -- ROSES


Súper ben organitzat i pensant amb els participants (que és el que toca). 
Us expliquem la nostra experiència com a novatillos que som. 

Comença el Raid popular amb un briefing del Toni clarito clarito: "anem a disfrutar i cadascú es fa el Raid a la seva mida. Sense agobios". Ja anem bé, vàrem pensar. 

Al principi una orientació a la Ciutadella. Senzillet i per escalfar, però de seguida la bici ens posa a "puesto". Al nostre ritme anem pujant, intercanviant "mecagon..." amb dos equips més fins l'inici de la trialera. Molt divertida, encara que algun pas el vàrem fer a peu. La baixada per la pista fins la falconera i l'avituallament "pata negra" ens permet recuperar forces per anar a buscar el tir amb l'arc. 12 puntets ens salven de la penalització física, i adelantem als dos equips que portàvem al davant. A diferència del Raid del Berguedà, aquí es podia apuntar... L'alegria no dura gaire, ja que ens passem de llarg la fita 42 (anàvem distrets) i arribant a la 43 ens n'adonem. Torna cap amunt (és lo que tiene), i vèiem passar els dos equips sonrients. Baixada a la cala i a buscar el rapel. Impre-sionante. No tant per l'alçada, que també, sinó per la ubicació. Preciós. La pujada per la via ferrada ad-hoc i a recuperar forces una altra vegada. Comencem el coastering sense massa dificultat per trobar les fites i amb la conya de bany. Venia de gust. Arribant a port iniciem el caiac, amb l'alicient del vent, i encarem l'orientació urbana molt pillats de temps. La fita 50, a la punta de l'espigó ens va frenar molt, ja que amb la por de relliscar entre les pedres vam trigar el que no està escrit (20 minuts per fer dues fites, això no ho acabem...). Ens vàrem "jinyar" i vàrem deixar la fita de la Ciutadella per una millor ocasió - error!! El pàdel ens el vàrem pelar amb 7 minuts (això si que ho tenim per la mà...) i encara en varen sobrar 12 minuts. 

La pasta party de després, així com el "corte" de gelat va ser el toc final d'una festa feta amb molta molta il·lusió i bon rotllo. No va faltar de res. 

Quan  s'obren les inscripcions per l'any que ve?

Marta i Raimon (Els Farres de l'Ocata Team)


CAMPIONAT D’EUROPA DE ROGANING 2013 -- LA LLACUNA

MOTIVACIÓ; OBJECTIUS I RESULTAT. LA PROFECIA AUTOCOMPLERTA.

Tot va començar després del Mundial.

El Campionat del Món de Rogaininigs de Txèquia d’aquest estiu va ser una gran experiència. Varem acabar contents per gaudir tantes hores de boscos nòrdics i paisatges espectaculars però una mica molestos perquè érem conscients de que ho havíem fet molt pitjor del que podíem.
La gent ens felicitava, ens havíem col·locat entre els 30 primers de la general i 11ens en veterans. Costava d’explicar perquè no estàvem del tot satisfets, un mundial era un mundial. Sí, però...és que no  ens va sortir gens bé...
El problema va estar en la nit. Si de dia varem anar com un tret de nit la varem cagar espectacularment... massa fites amb minuts llargs pentinant el bosc per un mundial.

El campionat d’Europa d’aquest gener a la Llacuna pintava molt bé. Era un gran objectiu i ens varem dir, seria maco fer pòdium i a casa. Sí, era un Europeu, però sabíem que podíem estar allà...El mundial ens havia permès ajustar el nostre propi nivell respecte els equips de fora. Calia planificar bé i entrenar molt... sobretot de nit.
Veien els inscrits en veterans de l’Europeu la cosa estava crua, fins a 5 equips ens havien superat en el mundial. 4 d’ells eren accessibles, si a Txèquia ens hagués anat bé, hauríem pogut estar al seu nivell. Ara bé, els russos eren intocables, ni fent-ho excel·lentment els hauríem pogut guanyar en el mundial. Si volíem estar al pòdium, hauríem d’apretar doncs. És el que té la motivació. És un acte de fe... teníem la intima convicció de que podíem.
Comptàvem a més, amb un as a la màniga; el terreny. Calia jugar doncs amb el terreny. Si nosaltres patim als boscos nòrdics i centreeuropeus, els guiris han de patir en els boscos mediterranis, segur.
Els mesos previs han anat desgranant rogainings i entrenaments amb la mirada posada a la Llacuna. Entrenaments llargs de nit en terrenys similars (Pontons, Maresme, Sant Llorenç Savall), el rogaining de Canàries de 12 hores, just un mes abans, diverses planificacions i ajustar algun material específic... Tot és apunt, la primera part de la nostra feina està feta.
Dissabte 26 a les 12.00 comença la cursa.... Apostem per totes i fem un bucle de 10 punts per sota i ens col·loquem en l’esperó de sobre un cop ja ha passat el gruix dels corredors. Això ens permetrà córrer per darrera anar caçant equips Les dues primeres hores ens posem en 4 fites a l’hora per baixar a posteriori a les 3 a l’hora, opció esperada durant les 6 primers hores llum.

Arribem a Sant Joan de Mediona a l’horabaixa, parlem amb uns finesos mentre omplim aigua a la font, ells continuen corrent però nosaltres parem al bar.
L’entrada al bar és per recordar... semblava una reunió del Farra; el Ferran, L’Ollorita, la Bàrbara, el Pepe i l’Iñaki han decidit igual que nosaltres slow drink, i ens miren sorpresos des de les taules.
La festa continua, la nit llueix amb una magnifica lluna plena i anem ajustant-nos a dues fites a l’hora. Ara ja sabem que haurem de deixar de 5 a 7 fites. Les hores cauen sense donar-nos oportunitat a avorrir-nos. Físicament en Sebas va tocat, ha caigut i li tornen els problemes a la cadera que ja va tenir a Altafulla. És un putu senglar, afluixa una mica el ritme però continua...
Se’ns fa de dia en la fita 79, potser la única fita dubtosa i perdem uns quants minuts. Però continuem trobant fites i a d’altres corredors, la meta i les 12 s’acosten.
Arribem contents, la cursa ha acabat, som exigents i sabem que sempre es pot fer una mica millor, ens hem deixat poques fites planificades i  sense voler la 58, un 5 baratet... però vaja, més enllà d’aquest 5 punts de més, impossible.
La feina ha acabat, estem feliços i contents. Hem gaudir molt corrent. Si quedéssim últims, valdria igualment la pena. Sabem que hem fet una bona cursa, molt compacte, sense grans errors... que ve que han anat els entrenaments de nit!
Arriben els resultats, els russos han fet 311 punts, nosaltres 329. Som campions d’Europa!!!.
En el pòdium en Viatcheslav em pregunta d’on som i si fa molt que correm, està clar que per ells nosaltres érem molt més invisibles que ells per nosaltres. Com mola quan les coses surten bé! Especialment si les has preparades i t’has esforçat per aconseguir-ho.

Estem feliços però sabem que altres equips ho varen fer molt bé. Cal felicitar també als diversos equips del Farra que van fer un gran paper, especialment en  Pepe i l’Iñaki, i en Jaume i en Xevi.
I pels espectaculars resultats dels equips d’aquí a la general, en Tommi i l’Aurelio han estat intractables. Espectaculars en mixtes l’Olga Manko i en Francesc Ferrer. I en noies molt be les aligotes Marta i Raquel que ho varen fer molt bé i es varen treure el mal gust de boca del mundial.

Campionat d’Europa acabat... i ara qué?









Comença la temporada 2013

Aquest passat cap de Setmana va esdevenir-se la primera cursa de Copa Catalana 2013  a Collbató.

A la cursa organitzada pel COC, hi va haver força participació farràtica, i joves i veterans que ho van fer molt bé i van acabar pujant a pòdi.

Així que durant la jornada de diumenge vam tornar a tocar mapa i a gaudir de l'orientació i les fantàstiques vistes de Montserrat!

Felicitats als participants i als cracks del podi, Joan, Thierry, Pepe, Txell, Laia, Maria, Sara, Dursan, Joan, Pere, Albert, Pilar, Rosa, Elisabet, Joselu, Xavier, Adriana i Dudu.

I carai que aquest any som uns quants més... a donar feina pels cronistes!

Salut!




Notícies Estiuenques


I quan ja s’acaba l’estiu…. fem un repàs de totes les Mogudes-O a les que hem participat (tot i la calor!)

18 i 19 agost: The Purple Thistle, a Arisag (Escòcia)
La Maria (i Dani del COB).  http://www.purple-thistle.co.uk/ 

9 al 12 agost: 3 days Tyr-ol  (Àustria)

OOCUP – Postojna (31 juliol -  5 agost)
Laia i Albert:
I 2013 l’OOCUP es trasllada a turistlandia:

In 2013 OOCup event center will be at the Lake Bohinj (close to lake Bled) in Triglav national park. The races will be held on magnificent terrains of Soriska planina (OOCup 2002, 2003 and 2006) and Planina Rovtarica (EYOC 2006, OOCup 2006). The event will be organized in conjunction with Bubo cup, another 5 day event in Slovenia. Basically this means that from 19th to 30th July 2013 you will have a unique opportunity to run 10 races in 12 days on some of the Slovenian finest terrains. This webiste will be updated with new info right after our (hopefully deserved) vacation! Until then, here are some pictures and links of interest to see what to expect in 2013!

Popular de Sant Martí de Centelles (29 juliol): (org. per Grions)
Centollo, Jordi Feliu i Monica, Pepe i Raimon. http://www.smarticentelles.org/noticiaDetall.php?noticia=123

TROFEU ADRIÀ TRIQUELL – Campionat d’Espanya d’O en BTT (WRE) – Campionat ibèric, Lliga espanyola i Copa Catalana (20-23 de juliol)
I fidels a la participació en les diferents modalitats de l’orientació….
En Jordi i en Joan F van participar a la prova puntuable pel WRE en la modalitat de BTT-O.


DOS DIES DEL RIPOLLÈS – VILALLONGA DE TER 2012

I al següent cap de setmana 7 i 8 de Juliol la copa catalana es va desplaçar a Vilallonga de Ter.

I de nou el nostre club va tenir força representants incondicionals! Raimon, Pepe, Pep, Ester, Maria, Laia, Albert, Jordi, Pere, Xavier, Mònica, Berta i Adriana, gràcies per participar!.



DOS DIES dels Pirineus 2012 – Sant Jaume de Frontanyà

L’últim cap de setmana de Juny (30/6 1/7) i després de l’Stage farra vam aplicar els coneixements recentment adquirits a la cursa organitzada a les proximitats de Sant Jaume de Frontanyà. En Joan, l’Oriol, el Pepe, en Joan, en Pep, Ester, la Txell, Maria, Mar i Sara, en Josep T, l’Esther (Quants noms repetits!!!!), van participar en el Campionat Catalunya Llarga distància i a la cursa de copa catalana!


  

Camp d’entrenaments 10è aniversari. Crònica de cròniques

L’últim cap de setmana de Juny i coincidint amb la festa de Sant Joan els components del Club Farra-O hem disfrutat d’uns camps d’entrenament a La Molina.

Una agenda ben plena d’activitats que ens han permès gaudir de l’orientació i sobretot dels amics i companys del club.

Programa oficial

Divendres
Tarda: Arribada, sopar i distribució a les habitacions de l’alberg (res de sexe, de moment).
21:30 Nocturna “Fernanda” a Paborde, després de sopar.
Dissabte
8:00 Esmorzar
8:45 Marxem
10:00 Arribada a Desert du Carlit. Desplaçament al lloc de trobada al centre del mapa.
10:30 Entrenaments
13:00 Dinar – picnic (no cal que porteu res, ens l’haurà preparat l’alberg)
15:00 Entrenaments
18:00 Tornem a l’alberg
19:30 Després de les dutxes, etc, passi de diapos.
21:00 Sopar
22:00 Revetlla, farra i sexe
Diumenge
08:30 Ressaca i esmorzar
10:30 Cursa-joc social a La Molina
12:00 Beer relay
14:00 Dinar i adèu siau

I us deixo amb les paraules dels qui ho han viscut, jo no ho sabria dir millor.

Nocturna amb dolmen, orujo i estrelles. Als peus del Carlit amb mapes sense nord, rumbs i paisatges increïbles. Pastís i vídeo d’aniversari, fotos amb molta història i petards. Congues, birres low cost i el gallo. Popis, pivos i pivas. Estratègies, relleus birreros i rialles. Moltes rialles.

En resum: Farra-O… TU SÍ QUE VALES!!! [Txelluki]

No sé a vosaltres però a mi se m’ha quedat un bon rotllet al cos després d’aquest passat cap de setmana per celebrar els 10 anys del nostre club, que no sé com expressar-ho!

No ha faltat de res: crono-escalada nocturna amb tast orujeru inclòs, entrenaments sota el cim del Carlit, coca i cava, pastís d’aniversari, muntatge inoblidable de diapos, gran ball de festa major, cursa social que hem de repetir ja i beer relay al més pur estil txec.

Però el millor del millor és el bon rotllo que heu aportat tots i totes integrants del club. I és que abans que un club, el Farra-O és un gran grup d’amics!

A tots els que no vau venir us recomano que no us perdeu el proper camp d’entrenament, que espero que sigui ben aviat.

Gràcies a tots i a totes!

Us deixo amb l’èxit musical del cap de setmana! Tu sí que vales, gallo!


PD: Bárbara, gràcies pel peazo pastís i les copes!!!
PD2: Vull fotos i videos ja!!!
PD3: No era la “picha” del gallo sinó la “dicha”… aix!!! Però vam triomfar igual!
PD4: Sou els millors!

[Dudu]
Felicitats a tots els que han preparat els exercicis i el video i coca i cava etc per fer un aniversari del club que ha respós al seu esperit farrero. A veure si la propera vegada hi som tots per passar-lo encara millor.[Centollo]


Camp d’entrenament 10è Aniversari del Farra-O
NOCTURNA TAST ALCOHÒLIC — LA MOLINA — 22 de juny 2012
LLARGA DIFÍCIL — 4400 m, 13 fites, 220 desnivell
Dani Xic                          54.10 (1.03.10 – 9 minuts bonificació)
Txell i Toni                 1.36.00 (1.39.00 -3 minuts bonificació)
Iñaki i Jaume            1.36.00
CURTA FÀCIL
— 2800 m, 9 fites, 100 m desnivell
Joan i Sara                    48.00 (51.00 – 3 minuts bonificació)
Maria                              50.02 (53.02 – 3 minuts bonificació)
Mireia                             53.00
Laia i Roger                   53.00 (56.00 – 3 minuts bonificació)
Mar i Andreu                56.30 (59.30 – 3 minuts bonificació)
Berta i Jordi              1.15.00
Eli i Dani                    1.39.00


Participant sempre de la Festa. Cursa Popular i inaguració del circuit permanent a Vilada

Aquest diumenge 17 de juny el COB va organitzar la I Cursa Popular d’Orientació de Vilada.
D’altra banda, la cursa va servir per inagurar el Circuit Fix d’Orientació de Vilada.
A la petita festa es van afegir algunes Farres-O, que també fan celebrar la seva festa, felicitats noies!
3    Maria Gracia   1:44:22
4    Txell Badia 1:47:50

Podeu consultar els resultats i les fotografies.

Brugge O Weekend 2012

Brugge O Weekend  2012
Després de mesos de preparacions, per fi podríem córrer orientació urbana en una de les ciutats més belles d’Europa. La visió del mapa i la gent corrent en els seus carrers, canals i parcs tinguda en visitar la ciutat dos anys endarrere era a punt de fer-se realitat.

Una bona matinada per agafar el dissabte l’avió i d’allà el tren. La combinació és molt bona doncs des de l’aeroport hi ha tren a Brugge fent sols un transbordament a les estacions de Brussels Nord o Midi. Cada hora hi ha dos trens, que triguen des de Brussels  1 hora.

El programa començava dissabte amb un tast en forma de dos esprints en les rodalies de la ciutat adjacents a la part antiga que li ha valgut ser patrimoni mundial de la humanitat. El primer esprint tenia com  a hora límit de sortida les 12 del migdia. Sense pressa ni pausa, vàrem enllaçar trens i arribaren a Brugge a les 11.10. Com que estava tot estudiat agafem un bus urbà i a les 11.35 baixem a la parada indicada, que no era difícil de trobar doncs ja veiem gent amb un mapa a la ma amunt i avall. Anem al centre de competició, ens donen l ‘Emit de lloguer i la documentació , ens canviem la samarra i ens posem el GPS i el portafundes, i a córrer fins a la sortida, on arribem a les 11.57. Així que agafem la descripció de controls, esperem el darrer bip bip, i  a córrer!

Agafar el mapa i veure que seria un bonic Esprint, clàssic d’una ciutat com aquesta. La primera part era en un parc boscós molt maco, amb diferents estructures, per anar a parar a la part urbana, i entrar en la caserna militar on estava el CC i l’arribada. Caserna que dona al mapa el toc clàssic “xulo” esprint, edificis separats amb jardinets, caminets, alguns passadissos, zones boscoses, parts obertes, etc, etc.

Cursa tranquilet amb petites errades més pròpies de les presses per arribar, i en vint i pocs minuts acabada. Ara ja més tranquils, ens anem caminant passejant fins l’Hostal reservat, per una zona de la ciutat junt els canals no vista al 2010. Parcs bucòlics, edificis maquíssims, vida tranquil.la. Torno a sentir aquell bellugueig d’aquell any de que per allà hi hauria orientació. I entro en la part ja vista, plena de gent caminant, hotels, restaurants, tots perfectament cuidats i que fan un goig el transitar per allà. Anem a l’hostal, deixem les coses i a dinar, tot recordant llocs i sensacions passades. Entro en un bar cafeteria conegut en les rutes turístiques dels joves, on em foten un plat inacabable d’espaguetis per 6 euros. A L’hostal a fer una mica de migdiada i cap el segon esprint, localitzat molt a prop de l’estació de tren.

Un altre terreny i mapa ideal per aquesta modalitat. El mapa, a 1:3000, és la conjunció de dues grans escoles, separades per una tanca i un passeig de vianants central. Edificis, jardins, petites escales, passadissos, carrers peatonals… el circuit linealment és una mica més curt però en canvi faig més temps, en haver de triar rutes que voltaven entre edificis i jardins. Al centre de competició petit bar amb birres belgues incloses, ens fem una, i de retorn a descansar per la cursa gran de diumenge. Una bona passejada per la ciutat, en una tarda assolellada i primaveral, veient els carros, els monuments i les terrasses plenes de gent prenent cafès o xocolates.

Una consulta a internet permet confirmar que el bon temps s’acaba amb la llum del sol i que la previsió és de cel molt tapat i pluges per la nit i mati de diumenge. Amb precisió matemàtica, cap l’una de la matinada es comença a escoltar la pluja. El dia comença amb una Brugge romàntica, amb plugims i cel totalment ennuvolat, més pròpia de la tardor que no del mes de juny. Afortunadament, mitja hora abans de la primera sortida deixa de ploure, ja està Mr. Centollo a la gran Plaça, esperant a sortir, el primer. Es van adreçant altres corredors. Per fi es dona l’entrada al -3 i jo i 4 corredors més som els primers en entrar. -2, 1 … sortida!!!! Piquem en la base Emit i , desplegant el mapa, hi ha una imatge que hauria de ser nova, però que per mi sembla ja familiar .. un gran mapa ISSOM a 1:5000, en Din A3, amb una combinació d’edificis, jardins, parcs i canals tal i com vàrem imaginar.

1,2 ,3 fites, i en entrar en una zona molt maca de la ciutat, plantejo una estratègia del tot novetosa … “estratègia turista”, que consisteix en escollir les rutes, veient el mapa, que més maques puguin ser pel corredor. No la més curta, ni la més segura, ni la més tècnica … sinó la que passi per llocs a priori més emblemàtics. Una estratègia nova digna d’una ciutat així que no et fa guanyar però que permet gaudir al màxim de les virtuts del terreny en què estàs corrent.

Així vaig fent la resta de la cursa… fins que entro en la zona que vaig visitar fa dos anys … en dos dels llocs que hi vaig anotar per posar controls, hi són! Perfecte !. La darrera part de la cursa passa per parcs i algun canal on la boira que puja de la pròpia aigua li dona un caire màgic i eteri. La darrera part de la cursa es com si estigués ja memoritzada, altre part de mapa en un parc allargat junt l’estació. Cursa feta !!!

Ens anem a l’hostal (a 400 metres de l’arribada, ens dutxem i enllestim la bossa ). Veient que queda temps sobrat, agafem l’ordinador-càmera i anem a fer fotos i un vídeo casero de la part més maca de la cursa (fites 15-18). D’allà a la Gran Plaça i un vídeo de la sortida; i d’allà a l’arribada i un altre petit vídeo. Marxem cap el centre de competició, on entrem, descarreguem l’EMIT, ens retornen els 40 euros de fiança, ens donen un petit souvenir de la cursa (tres bombons de diferents tipus de xocolata),  i entrem a la sala on hi ha tota la gent descansant i comentant la jugada, amb un concert del grup Cornflake, autor d’una cançó especial per la prova (i per l’orientació). Dita cançó la vam gravar en directe, a més de l’ambient festiu i tot el seguit enorme de cerveses diferents belgues. Entrega de premis, i tranquil·lament, desfem tot el camí i trens i avions, fins Barcelona. L’avió, per cert, ens tenia reservada la darrera sorpresa: ens retrobem després de 10 anys amb en Toni Sánchez, un dels iniciadors de l’orientació a Catalunya, i fundador del club natura i Esport de Vic. La cirereta, doncs, a un cap de setmana espectacular!.

L’organització del club Hamok fou molt correcta i té aspectes que val la pena destacar. Són aspectes simples, que no desmereixen l’organització general. El primer, sortida lliure sense hores prefixades. Cadascú arribava, feia cua i sortia 1 minut darrera de l’anterior del seu circuit (es dividien en 8 circuits diferents). El segon, zona de sortida i arribada senzilles, amb les estacions EMIT d’arribada, i descàrrega en les zones del centre de competició. Quart, una informació molt detallada pre cursa, que fa que el dia de la cursa sols s’hagi de penjar una còpia al CC. I cinquè, res de recollides de mapes ni similars, s’apel·la al fair play de cadascú. Otra curiositat és que al mapa no hi són les descripcions de control, te les donen en paper 1 minut abans de sortir.

Els aspectes tècnics foren molt notables, bons circuits sprint i city-o, i mapes ISSOM impecables.

Ja sabeu, si no heu vist Brugge, estigueu atents a les properes edicions del O-Weekend.  El mapa d’aquesta edició estava retallat per la part nord-est, ja que hi ha en aquest sector una part de la ciutat que no vàrem travessar; és mot possible doncs que hi sigui una part nova per explorar en el futur. L’orientació urbana, una nova i  diferent manera de conèixer les ciutats més maques!

Ferran Santoyo



Ferran Santoyo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada